Se que no em tocaria a mi pero...

...he pensat que ho havieu de veure...

mes info a:

http://www.tv3.cat/videos/1813859/Llet-i-cafe-al-pavello-Mies-van-der-Rohe

aviat mirare d'escriure una miqueta mes, que porto unes setmanes una mica boges i ara toca currar.

Patades i abreçons.

fugaç

acabo d'anar a buscar llenya il·luminant el camí fins els corrals amb el portàtil...que n'és de complex el món!

què feu?

més trobades emocionants!

Bé, ja veieu que tot i estar ben seperats...dios los crea y ellos se juntan! o sigui que amb l'Andrea i l'Iñigo vam aprofitar per anar a San Juan, Argentia, a l'ELEA (encontro latinoamericano de estudiantes de arqutiectura).

Hauriem d'importar-ho cap a catalunya...bàsicament és un rave durant 7 dies en un camping perdut al mig del desert, on fan festa tot el dia!!! i nosaltres que ens pensavem que anavem a fer un workshop...que innocents!

Aquí estem fent un "merequeté", ball brasileny... no pregunteu... :)



Aqui estem passejant per la ciutat de San Juan...

I aqui a una excursioneta al valle de la Luna!

Molts petons a tots!

fum fum fum

Com ja he anat comentant amb alguns de vosaltres, hem pensat fer un dinar de nadal de sobres nadalenques. Bé, potser és massa aviat per començar a preparar-ho, però tenint en compte que esteu lluny, s'ha de preparar amb la calma. El primer de tot és veure qui pot venir, en principi el dinar és el dia 28 de desembre, bàsicament pq la nadine torna el dia 27 i el lau marxa el 29...
I els q no torneu a bcn per nadal, no us preocupeu, tindrem portàtils presidint la taula i dinarem via skype.
Tb he pensat en fer un amic invisible internacional, o algo així, però ja em direu què us sembla!

Doncs això, ja anireu dient el què!
Una abraçada!

Falsos amics a la italiana!

Bruto _ lleig. I hi tinc un bon problema, perquè tinc certa mania a dir "és brutaaal!", jejeje.

Salire _ pujar. Ben extrany quan et diuen "saliamo al quarto piano?" (al quart pis, on tenim classe), o "un giorno deviamo salire al monte pellegrino!" (la nostra collserola).

I la sexualment divertida és que mentre nosaltres "echamos un polvo", aquí s'"escopa", s'escombra!

I m'encantaria fer-vos un llarg repertori de gestos, que aquí es pot parlar sense paraules, però és difícil explicar-los i crec que això ja ho notareu quan ens veiem per nadal o quan s'escaigui...

RAGONAN 1

Com ja tos he dito alguna vegada, a la ribagorça ragonam, mos cridam per teléfono i mo n'anam quan marxam. Tot i que jo prefereixo l'imperatiu anemone!

Als porcs els hi diem xinons, als gossos, cotxos, a les ovelles, huellas, a la guineu, rabosa i a les cabres, crabes. Quan anem a dormir, mos atxitam. I si estàs exagerant et contestem mai tanto! Si no n'hi ha gens, no n'hi ha got, si vols un troç de carn, demana una pisca! i si no t'agrada gaire, no t'agrada brenca.

Les claus, són cllaus, el blanc, és bllanco, els plats, són pllats i així amb qualsevol consonant més "l". Si alguna cosa t'agrada de debò, te fa molto goi. Els porcs senglars furuguen i els gats són furros si no es deixen agafar. Si algú és lleig, és fiero. I si sembla espavilat, és un artxinviu.

Me pareix que con ixó ja tos podet fer una idea de com ragonam, però un atro dia tos faré un diccionario més arquitectónico.

I per acabar, una foto de la iaia més mona del món, a la qual serieu incapaços d'entendre quan parla...

Falsos amics

El portuguès, com altres llengues romàniques, té moltes paraules que són iguals, s'escriuen iguals i es pronuncien iguals que el català/castellà, però tenen diferents significat. El que vindrien a ser els falsos amics...
Aquí van les que més divertòries trobo i alguns anècdotes que se'n deriven.

Espantoso meravellós___com que aquí no doblen res, un dia estava mirant la tele, una sèrie en anglès amb llegendes en portuguès, i cada vegada que deien wonderful, o amazing, pensava en com subtitulen de malament aquests portuguesos!
Salsa julivert
Azar mala sort
Polvo pop___la feina que va donar explicar el sentit figurat de polvo...
Esquisito raro, lleig___un altre descobriment per les sèries americanes...

De moment no se m'acut una paraula preferida, a part del olha que fan servir cada cop que comencen a parlar, com un oye! però que vol dir mira...!

La meva paraula preferida en italià i sicilià (1)

Vinga, obro un tema de curiositats lingüístiques i similars!

per començar aclarir que el sicilià, tot i que legalment es consideri un dialecte, és un idioma amb inclús una gramàtica diferent de l'italià. I que té tants dialectes com pobles a Sicilia! És una llengua de carrer, que no s'ensenya a l'escola, i que en general es considera "barriobajera", tot i que tothom el parli. Personalment no entenc una merda, quan el sento... però m'he proposat aprendre'l! En un mes començo!

I ale, algunes propostes per compartir:

- Primera paraula que s'apren en arribar a Palermo: Minchia! [mínkia], que es podria traduir com l'expresió "merda!" tot i que en realitat vol dir polla en sicilià. Aquí ho fan tot amb la minchia, igual que els de Vic ho carden tot...

- La meva paraula preferida en italià: Schifo [skífo], fàstic, bàsicament per la sonoritat, però també per com s'utilitza! Moltíssim, allargant mooolt i tancant la o: che schifoooooooo! fa schifooooo! fai schifoooo! (fas fàstic) jajajja, és genial!

- La meva paraula preferida en sicilià: Amunì! Que ve a ser el "andiamo!" italià, però en aquest cas no és un verb, sinó més ve un "som-hi!". Sona com l'amumí dels crios! jejeje.

- La paraula que falta: Ressaca. Tot i que no us ho creieu, no existeix! Simplement et fa mal el cap, o et trobes malament...

Bé, és el que se m'acudeix de moment, si se us ocorren més ja anirem completant!

FELICITATS CLAUDINA!!!

Doncs això! Fa 2 dies va ser el cumple de la Clàudia! Feliciteu-la!!!

SORPRESA!

BONES GENT!

Per fi he trobat un momentet per escriure... encara que siguin només 4 linies!

Doncs bé, de fet escric per dir 2 sorpresetes....

Ja estava mig aburrida de la grraaaan urbe i vaig decidir-me anar a un ELEA "Encuentro Latinoamericano de Estudiantes de Arquitectura". Es feia a San Juan, un lloc literalment al mig del desert, a l'Argentina. I tant per tant, ja que havia d'agafar un vol... a qui visitar? LAU!

La primera:

Aquí ens teniu al barri de San Telmo,...el que més em va sorpendre de Buenos Aires era com n'era d'europea la ciutat. I és que marca mooolta diferència amb Sao Paulo! Aqui estem a la plaça Dorrego, que podria ser una plaça a Gràcia perfectament, oi Lau? Només que a Gràcia no hi ha parelles ballant tango... Ai, ara que veig les fotos trobo molt a faltar aquests espais una mica aïllats del caos de la ciutat i el transit,...n'hauré de buscar a Brasil!

I aquí ens teniu amb en Dani i la Carol, dos colegues que estudien arquitectura i vivim junts a Sao Paulo. En Lau ens va portar de veritat al millor restauran de Buenos Aires, el "Desnivel". Una espècie de bareto d'aquests de tota la vida amb un menjar...deu meu! quin menjar!

Ara només puc dir una cosa... aviat em tornaràs a tenir per aquí Lau! :)

La segona sorpreseta vindrà aviat ;)

Judit

Canviant de tema...ahir (24oct) va ser el cumple de la Marmiiii!!!!!!!!

MOLTES FELICITATS AMOREEEEEEE!!!!!!

i per últim...

Per cert, aquest senyor q sembla un gusiluz vermell és el rector...

Bé, de moment tinc això! però prometo aconseguir els vídeos q es van fer!

Molts petons!

DESPIPORRE

Bé, diria que això podria formar part d'un "personatges de bcn 2", tranquil·lament. Però crec que mereix un tema a part. De moment no tinc fotos ni vídeos, però existeixen documents gràfics que ho demostren (els aportaré quan els aconsegueixi). De fet, no sé com definir-ho tot plegat, potser em quedo amb la frase de l'Íñigo: "a esto sólo le falta una cabra para ser una peli de kusturica"
I és q vam assistir a la inauguració de la nova biblioteca...el cas és q, després del concertillu de la coral, ens van oferir una copeta de cava a tots i un grup de xaranga. L'error va ser no donar-nos res de menjar i no limitar les copes. Amb lo qual, a les 8 del vespre anàvem tots i totes (i tb incloc a certs profes i gent de direcció vària) amb una castanya monumental. El panorama va ser, per ordre cronològic en funció de les copes de cava: despiporre general més o menys controlat amb coros i dances incloses, balls cada cop més estrambòtics, el director agafant a na Maria de mallorca i ballant en plan pasodoble, despiporre descontrolat, conga amb direcció al capdavant, més cava a terra q a les copes, el rector de la UPC, animat per certs estudiants (els noms dels quals no farem públics) ballant en plan subidon al mig de la pista (al costat de la peixera) amb els braços ben amunt (tipus jota i/o muñeira), i no era l'únic, balls tipus country (girant i agafant-nos pels braços), "abandono" de les copes i directament de l'ampolla, tu! despiporre descontrolat màxim fins q els pobres músics van parar.
Jo no recordo q això hagués passat abans a l'escola, corregiu-me si m'ekivoko...i la veritat és q crec q ens feia falta per destensionar-nos tots plegats. En realitat va ser increïble, amb tocs surrealistes a dojo. L'únic problema serà veure'ns les cares altre cop el dilluns.

Personatges de Buenos Aires (1)

Bé, en primer lloc... em sap greu no haver participat massa en el blog!! (a veure si a partir d'ara m'hi poso més!!).

Gran tema el dels "personatges"!!! Aquí, i segons el que dius, Nadine, a diferencia de Palermo hi han totes les tribus urbanes que et puguis imaginar (encara que una mica més discretes que a Berlin...)

A buenos aires, més que l'estetica de les persones el que destaca és la necessitat que tenen per expresar verbalment tot el que se'ls passa pel cap! és impressionant, ningú es calla res i no tenen cap mena de vergonya per fer el numeret al mig del carrer. Per exemple, l'altre dia, la meva companya de pis (la Marina) va decidir sortir a corre al vespre pels parcs de Palermo. Bé, al cap de 15 minuts tornava a estar a casa! quan va passar corrents pel davant d'una parada de "colectivos" els comentaris van ser: linda! que hermosa sos!! la concha de mi madre, sos relinda! que fachera!... i wenu... al final, aquests comentaris aprens a ignorar-los. Al passar pel davant d'una altra parada de colectivos... els 50 homes que estaven fent cua (esperant el bus) van decidir que el millor que podien fer era aplaudir-la! total.. que la marina va passar corrents i es va trobar amb 50 pavos que l'aplaudien i l'animaven (amb els mateixos comentaris que en l'anterior parada...) i clar, tot el carrer (que no és petit) mirant-la! pobreta... va tornar a casa morta de vergonya!! jejeje

Per altra banda, l'altre tipus de personatge comú a Buenos Aires és la gent que demana diners, menjar... i la veritat és que alguns quasi son intimidants: lo normal és que a casa truquin 2 o 3 cops cada dia al timbre demanant que els baixis algo de menjar, i bueno... una colega un dia va baixar i va tenir la mala sort (no és el que passa normalment) que el que estava a la porta portava una pistola, i al final, en comptes de menjar li va haver de donar la tele, l'ordinador, etc, etc...

Bueno... si fem un segon capítol de personatges ja explicaré més coses divertides que passen amb la gent de Buenos Aires (que n'hi han unes quantes més! jeje)

Una abraçada mooolt gran a totes i a tots! i molts petons des de Buenos Aires (on per cert, la gent no balla tango pel carrer com intenten fer creure totes les postals!!)

Personatges de Berlín (1)

Val. Aquí, amb aquest tema sí que em toqueu de ple. No és per dir que Berlin és una ciutat amb força personatges, sinó que fins i tot diria que és la ciutat ideal per tot personatge. Fins ara he vist gent amb unes pintes increïbles. Gent amb vinils al cap (sencers) enganxats a la gorra, gent tatuada en pilotes pel carrer (a l'estiu, no ara, que estem a 6 grauots de merda), gent amb 27'25 piercings a la cara i robes sumament estrafalàries (o no ajustades al rollo piercings, diguem; fins n'he vist una amb corbata i traje); això sí. Té la gràcia que als mercats de segona mà, els Flohmarkts, et proporcionen de tot el que necessitis. Fins venen roba a quilos. El quilo a 14 € diuen. I fins i tot, clar, ho regateges, perquè la roba que pilles està feta un lastre. Imagineu que l'Àngel que vau abandonar -o que us va abandonar, o mig mig- a Berlin té dues samarretes no negres! Vermelles! ARG! El món està canviant! Això sí. Em guanyen infinit, en pintes. Ahir en vaig veure un parell amb crestes d'un pam ben gros de color lila i vestits en algun punt entre punk, pop i -atenció- despedida de solter (sense que ho fos). Nah. Tota la ciutat és genial. La gent va com li rota. I es nota! :P fins aviat preciositats!

Personatges de Palermo (1)

Una de les coses que més em sorprèn de Palermo és justament certa falta de personatges en la societat juvenil general. A veure, no és que no hi hagi personatges (que evidentment sí que hi ha, i tela...), el que passa és que a part dels PERSONATGES tothom és excessivament normal. M'explico: les "tribus urbanes" són pràcticament inexistents. Tot el jovent és de texans i samarreta. Quasi no es veuen hipiosos, ni gòtics, ni emos, ni rockers, ni poperos... i si es veuen sempre és d'una manera molt discreta: es reconeix una gòtica per anar amb un poc més d'ombra d'ulls que les demés, i que els texans i la samarreta són negres. L'únic que destaca són els prototips italians: tant nois com noies amb samarreta i texans d'una talla menys que els correspon, ulleres de sol d'aquestes ben grosses, elles amb tacons vertiginosos, ells amb cadenes d'or, i una actitud generalitzada de "mira que guay que soy".

Vaig estar parlant del tema amb una noia siciliana, i em va explicar que la gent aquí jutja molt, i la gent es vesteix discretament perquè no en parlin a les esquenes. Després descobreixes que una és una hippie de la hòstia, que l'altre només escolta heavy i té l'habitació plena de pòsters de metallica... de cara enfora són una cosa, per dins una altra. També em va dir que la gent del mateix estil té algun lloc de reunió. Als rockeros els trobaràs a tal local, als pijos a tal altre... i totes les rastes i els perroflautes de la ciutat són a ballarò, de nit, justament al costadet de ca meva i on m'agrada més anar. Allà et pots trobar personatges a punys plens, però d'aquests ja en parlaré al pròxim capítol...

p.d. aquí ha començat l'hivern d'un dia per l'altre...

Personatges de Lisboa (1)

Personalment, trobo interessant parlar dels personatges d'aquesta ciutat. Especialment perquè no paro de viure situacions extranyes amb persones fantasmes. Com a preàmbul, cal dir que hi ha molts tullits aquí a la ciutat, i molts d'aquests formen part de l'escenari nocturn dels carrers de la ciutat. Sempre te'ls trobes, sempre són els mateixos, sempre amb el mateix estat de degradació.
Però no és d'aquests dels que parlaré. L'altre dia estavem assegudes amb la Mireia a fora d'un bar, i ella se'n va adonar que hi havia uns nois que portaven estona mirant-nos i comentant. De cop van acostar-se (merda, va dir ella), i es van posar a xerrar d'una manera molt torpe. "Estavem aqui mirant-vos, i hem dit potser podriem parlar amb elles, i mira, finalment ens hem decidit a dir-vos hola i presentar-nos", deien. Un seguit de preguntes bàsiques, com un qüestionari que serveix per veure si t'interessa o no la persona que estàs coneixent. Que d'on ets, què fas, què estudies... "Allà on estudiem ens fan rapar el cap", deien, com amb un aire de misteri. "I què estudieu?". No és ben bé una facultat, deien, no ens agrada massa dir-ho. Allò que penses mal vas, noi. "Som de les forces aèrees". Abans de poder dir res van assenyalar-lps els seus colegues, i després la Mire es va inventar una història per sortir d'allí que no sabria massa com va anar.
Però allà no es va acabar. Vam començar a caminar fugint, ens vam aturar a un altre bar i va venir un noi a parlar amb nosaltres. Portava un collaret molt brillant que distreia l'atenció (però brillant de fira), i va començar a explicar la seva vida i origens. Pare Kenià havia crescut a Lyon i ara vivia a Cambrils. "Sisi, eu falo perfectament o catalão, sisi claro, porque vivo en Catalunha, no!", anava dient, i mentre parlava no parava d'acariciar-se pit i ventre. Una trucada falsa per sortir d'allí, i aquí s'acaba la nit dels personatges.
Fent una cervesa ahir em vaig trobar el mateix home kenià explicant exactament la mateixa història a unes noies que tenien accent de Múrcia. Também falava muito bem o espanhol, no!

PERSONATGES DE BARCELONA (1a part)

Hola macos!
Si alguna cosa té barcelona és q entre tanta gent sempre trobes algun personatge...doncs bé, obro tema pq ens expliqueu quina mena de persons us trobeu per les vostres ciutats.
Ahir, la Liana i jo vam anar a fer una birreta i vam conéixer el pitjor cantautor del món. Va seure amb nosaltres i ens va dedicar unes quantes improvitzacions amb frases de l'ordre: "tu llevas una palestina y tu vas de rojo", "a ti te llamo linda y a ti guapa"...
Ens va explicar q anava a un concert de manu chao a nou barris i necessitava 6 eurus per l'entrada. Li vaig oferir un piti, pq diners como q no, i el va rebutjar. Al cap de 2 minuts s'ho va repensar i llavors no em va donar la gana d donar-li, per desagraït, amb lo qual ens va estar cantant "dame un cigarrito" durant una hora mentres la lili i jo l'anàvem ajudant a fer rima.
Quan aquest bon home va decidir marxar, van aparéixer dos persons més. Eren 2 killus encamisats, el primer va arribar corrents i es va fotre una òstia monumental davant dels nostres nassos. Va quedar estirat a terra mentre el seu amic se'ns acostava a demanar l'hora. De fet, ens va dir "perdona", acte seguit va fer una pausa per anunciar que necessitava tirar-se un pet, es va allunyar 2 metros i el va deixar anar. Es va tornar a acostar i va seguir la frase "teneis hora?"
En fi, entretingut tot plegat. Petits entreactes d'espontanis...

El millor plànol d'urba....

Perdoneu que monopolitzi amb tanta imatge, però es que l'he trobat molt interessant. Em mola com amb la neu s'expliquen els diferents teixits de la ciutat.

M'he trobat això a Bucarest...

A qui us recorda??? no em digueu que no...

Crònica en 1000x1000

Info a navegantes!

Visto que m'emociono i em poso a escriure cada dia em trasllado al meu blog (especificat a la columna de la dreta).

Faré resumillos, prometo!

Fotos

biblioteca antiga okupada

Hola gent!

com ja sabeu alguns, estem fent la recollida de treballs de l'any passat. Segur q hi ha gent q vol recuperar coses i per això us aviso! Si no, no us preocupeu, us ho tornaré a dir al febrer i casi q millor q li encarregueu a algú llavors i no ara. De totes formes...hem okupat la biblioteca antiga per fer la recollida d treballs i els q heu fet mai una recollida de treballs sabreu pq em fa il·lusió: no hem de baixar ni pujar coses per les escales i a més, ens deixen emmagatzemar-ho tot aquí mateix fins el febrer! :) Us deixo fotos (lamentables pq estan fetes amb la cam del portàtil) pq veieu l'estat desastrós de tot plegat i la buidor de la q ha estat la nostra biblioteca fins ara.

A banda d'això, estic prou contenta amb projectes, de moment he descobert q el meu poble té més de 10 segles d'història i q hi ha una llegenda q diu q el primer almogàver va sortir d'allà, clar q això no em serveix d res pq els almogàvers construir, el q es diu construir, no va ser el seu fort, més aviat el contrari...però no deixa de ser curiós!

Una abraçada ben forta! Se us troba a faltar!

Marta, bcn.

ELEA 2009! San Juan, Argentina!

Bones gent!

Perdoneu...ja sé que fa molt que no escric!

I aquest cop no és per fer-ho de Sao Paulo, de fet...

És per informar a tots els latinoamericans que hi ha l'ELEA el 16 d'octubre (encuentro latinoamericano de estudiantes de arquitectura), i jo i l'andrea estem mirant per anar-hi. diuen que és increible, només cal que us passeu per la web... hi ha tallers, conferències... tot en una setmana, de camping, amb gent de tots els paisos, i festa!

Estaria bé que ens hi trobéssim, què dieu? jo havia pensat de fer SAO PAULO->SANTIAGO i després tornar fent BUENOS AIRES-->SAO PAULO, així potser us puc fer una visita, Eneritz, Lau...?

Què hi dieu?!

Va animeu-vos!

Petons

Judit

Mosquits al centre neuràlgic espanyol

Ostres, no sé com començar a explicar tot lo d'avui, ha sigut un dia bastant llarg!

Per començar notícies i curiositats:

1. Els mosquits se m'estan menjant, fa bastanta calor i a sobre és humida.

2. Més de la meitat dels erasmus que som aquí són espanyols (segons els rumors un 80%).

3. Ja tinc mòbil italià, així que no cal que m'intenteu trucar al de sempre, es troba desconnectat o fora de cobertura fins que torni. Aclariment:

amb la quantitat de gent que coneixes en un dia és impensable no fer-se la targeta de mòbil el primer de tot, i a més m'haig de posar a buscar pis. Lo bo: 200min/setmana per 2€/setm i 4000sms/mes per 1€, només entre números de wind (la movistar d'aquí), però que és la companyia que tenim tots...

El curs d'italià resulta ser un poc frustrant, perquè tenim polacs, holandesos i turcs a classe que no s'enteren de res (sobretot els turcs, que quasi semblen una mica curtets), i fan que anem a una velocitat vergonyosa... estem tots els espanyols amb cara de moc esperant a que la profe els expliqui tot 5 cops. Però bue, seran dues setmanes super intensives (cada dia de 9 a 13h) per posar una base i després demanar alguns crèdits.

Aquesta tarda hem quedat alguns erasmus d'arquitectura (tots espanyols, evidently) amb un noi d'aquí que ens ha ajudat una mica amb les assig

natures i eso, i m'he endut la segona decepció: només hi ha 3 assignatures de restauro! resulta que aquest any s'han carregat el segon cicle de restauro, amb lo qual alguns ens hem quedat... bueno, sense restauro. Lo chulo és que una d'elles és taller de restauro i ve a ser tant bèstia com projectes: et donen un edifici, has d'estudiar-ne les patologies i fer una proposta de restauració. Pinta altament bé! En breu anirem a veure a la nostra coordinadora a veure què fem... tot i que de moment encara no han sortit els horaris (dues setmanes abans de començar classes!!), així que no tenim molt clar què fer.

Vistes des del terrat de l'Ale, l'Edu i la Marta (estudiants d'arqui que m'han acollit aquesta nit).

Berlin, un no parar, gent.

Mira que pensava que aquests germànics eren ordenats, raonables, racionals, estructurats i que no hi hauria problemes de 'papeleos'... Mentida! Totes les administracions provoquen igual quantitat de problemes!

Tot i així, he de reconèixer-vos que això de Berlín està moooooolt bé. No només la uni, que té un rollo d'aquests dibuixos caòtics d'escales de l'Escher (bé, la veritat és que a la uni només hi he anat 2 vegades, que comencem a mitjans d'octubre), si no que la ciutat, és una meravella.

Hi ha de tot, festes punkarres (amb carinyo), molta birra (barata, barata), infinits llocs per anar a prendre algo, o visitar exposicions, o concerts que un dia estan allà i un altre han desaparegut... Tot aquí és fugaç! És d'anar als llocs 'quan te n'enteres', com quasi decidir al moment les coses.

Ahir, justament, me'n vaig anar a jugar a volei platja (eing, Berlin no té platja, però té una esplanada de sorra on hi pots jugar!), a l'òpera (7 lerus per la traviata, als pitjors seients de l'edifici, però beeh, va estar bé) i a la 'vineteria' per la nit (beus el que vulguis i pagues el que vulguis pel vi). És com si haguéssis d'estar estressat, però com que els plans són japiflowers no passa res :P

Això sí; és una ciutat super barata. No sé què faré al tornar a Barcelona, perquè aquí quan em diuen que per sopar m'he de gastar 6 € ja ho trobo caríssim. Sempre hi ha llocs de kebabs, currywursts, supers, pizzes, ... de tot!

Al final, jo ja he acabat instal·lant-me a un pis (Kastanienallee per si ho voleu googlejar), amb una brasilera i una russa, compartint! Són força majes, encara que solc sortir més amb la gent del curs d'alemany de la universitat. Nah. Que sense tants rodeos, se us troba a faltar, gent! (però aquí m'ho passo bé també!)

Ja tinc bici (bé, sense roda de darrere, frenos ni llums; me l'hauria de dur a arreglar, crec...), targeta de tren-metro-loquesea, força coneguts d'arreu del món, i fins i tot -oh, sorpreneu-vos- tinc una samarreta vermella (vegi's, no negra). Merda, Berlín m'està canviant...!

Molta sort per tots, i vejam quan fem una conga europeo-americana (crec que jo faré l'europea, que la pasta no abunda).

Petons!

Arribar i moldre!

Ja hi sóc, ja hi sóc! oooo que fuerteee!
Bue, siguem una mica objectius, narració dels fets:
Com a persona coherent que sóc (jujuju), i com avui volava a les 7am, per tant estar a l'aeroport a les 5:30 (aaaagh!), ahir va tocar fundir la mercè. No sé molt bé com vaig acabar a la plaça del macba amb tot d'italians... primera festa erasmus abans de marxar! I bue, bus nit, apurat perquè vaig perdre'l (i dormint una mica), arribar a l'aeroport i no vaig tenir temps més que de facturar la maleta i arribar a l'embarque. L'avió ha resultat estar ple d'erasmus, que demà comencem el curs d'italià i sembla ser que som uns quants els que apurem. M'he ajuntat amb una noia de belles arts i dos de dret que van a Messina (a l'altra punta de l'illa), i hem tirat cap a Palermo amb el tren. Primeres impresions des del tren: una costa preciosa, muntanyes escarpades i molta vivenda social en plan postguerra.A Palermo m'ha recollit l'Ale, erasmus d'arquitectura de Canaries, i hem tirat cap al seu pis, on em quedo aquesta nit. Ells també estaven de ressaca, així que ens hem tirat el dia dormint i ara hem sortit a fer una birreta portàtils inclosos, i som a un cafè internet on només hi ha erasmus espanyols! Sembla ser que aquí som majoria...I Palermo... entre el mar i les muntanyes! i wow, el centre és una passada! És com una ciutat àrab, plena de merda, amb un trànsit caòtic, els edificis que es cauen a trossos, però d'estil renaixentista i plena d'esglèsies. Els carrerons del centre són genials: balcons que han caigut i han posat una barana enganxada a la finestra deixant les restes del balconet, façanes completament podrides (sisi, podrides) amb plantes sortint de les esquerdes... espero trobar un pis per aquí, i no pels carrers centrals (on està la majoria de la gent), que són també en plan vivenda social, però amb pisos gegants, habitacions immenses i moltíssima llum.

Demà presentació del curs d'italià i primers tràmits: dir hola a la oficina erasmus, comprar una targeta de mòvil i començar a buscar pis!

Bona niiit!

Com a casa

Bon dia món, com esteu?


Aquí a Lisboa la uni ja ha començat... oitan que ha començat! I ben forts que van aquests portuguesos! Per més que tinguin classes ells només es dediquen a projectes, i es passen tot el dia a la uni, a una aula més vella que cap de les nostres, amb uns tamborets incomodíssims, fent maqueta i coses, però per sobre de tot, perdent el temps... són capaços d'estar-se tot un dia a la uni "fent feina" i acabar el dia i no tenir res... és desesperant. Ara treballem en grup, fins d'aquí un parell de setmanes, i per tant anem una mica a aquest ritme estrany, com frenètic però absurdament...


De tant en tant anem a fer cafès al bar de la uni, i val a dir que són molt simpatics i el cafè és molt més bo, però hi ha detalls que em recorden diàriament d'on vinc.....

...o no s'assembla?

Petonets!

tornar al cole

Hola macos!

la veritat és q com a corresponsal ho estic fent fatal, però pretenc millorar! Ja fa dies q us hauria d'haver enviat fotos, sobretot de la etsab. Però només fa una 7mana q hem engegat i ja vaig de putu cul!!! De moment, puc dir q en 2 dies he fet 700 km. buscant un poble per projectes...al final no ha servit per res pq he acabat decidint el mateix q havia decidit a l'agost: faré el meu poble. Però wenu, entre q em decantava i no he visitat 1000 pobles i puc dir q conec la Segarra a fondo! A més a més, a la dele s'han tornat tots bojos i volen fer mooooltes coses i és per això q el finde passat ens vam reunir en un local okupat al costat de sta caterina i ens vam tirar el dissabte i el diumenge allà tancats. Per cert, entre d'altres coses, ja tenim estatuts! I estem en vies d crear la TITA (Trobada Interdisciplinar de Totes les Asociacions). Bé, el nom està encara per aprovar...

En fi, q m'alegra anar sabent coses de tots vosaltres i us envio una abraçada ben forta des d'aquí!

Marta

Tercer dia a Bucarest!

Olaola!

Cables, catanyers, edificis atrotinats, cotxes a fondo, venedors de mitjons, postes de sol curioses...això és de moment Bucarest.

Porto dos dies i mig aqui, he passejat molt, m'he comprat uns patins (la ciutat es plana, tot i que no llisa...), he buscat un rocòdrom (a tumà pel cul), i no massa cosa més dons feia una setmana i mitja que no descansava com deu mana i aquestes dues nit me les he pres amb clama...

Crec que Bucarest és una ciutat dificil de descobrir, des de fora tot sembla un trunyo o una pijada de la ostia...igual que els cotxes. Però crec que podré trobar-hi el meu lloc, tot i que encara no ho he fet...sempre em queda el comodín de la universitat, pero com que encara queden 10 dies perque comenci de moment investigaré un amiqueta més.

Una mica sol pero amb ganes us saludo desde Bucarest!

De moment no hi ha fotos!

Arnau

http://tortatadepatillas.blogspot.com

Més cosetes

Bones de 9 a tots!

Per Mèxic ja estem plenament immersos en el ritme univeristàri... Universitàri Mexicà, s'entén que molt més relaxat...

Projectes i Urba porto 2 setmanes i com si res... amb la calma... i després tinc 4 selectives (optatives)

-Arquitectura Maya: pinta mot interessant, el professor és un apassionat... Farem un viatge pel Yucatan d'uns 10 dies!

-Aprofitament del Patrimoni: és molt dur tenir classe els dilluns a les 7 del matí, però val la pena. Necessitava una mica de teoria sobre el patrimoni, la restauració/conservació... m'anirà bé per ordenar-me el cap...saber si m'interessa dedicar-me a aquest camp...

-Teories Contemporànies: La primera classe va ser: "oblideu tot el que us han ensenyat d'història de l'arquitectura, tornarem a començar" Homeeeeeeeee! després ja va agafar un rumb una

mica més... sensat. Pinta bé, potser vaig una mica perduda... m'he començat un parell de llibres per posar-me les piles... La gespa de la UNAM és increïblement còmoda per llegir...

-Antropolofia Urbano-Arquitectònica: només he fet una classe però el profe és dels que promet...de moment ens ha fet escriure la nostra vida (passat i futur) com si ho féssim per una enciclopèdia....

Us deixo l'enllaç a les fotos que he penjat i comentat, a veure si us agraden!

http://www.facebook.com/album.php?aid=2033020&id=1397044815&l=5db7eb6f52

cuideu-vos!

Home, sweet home

Lisboa és més del que m'havia imaginat. A part que la ciutat m'encanta perquè m'hi puc perdre moltíssim -carrerons i raconets per recórrer, escales que van a qui sap on...- però quan vull trobar-me només he d'anar cap avall, té una llum molt especial de dia i una màgia increible de nit. La ciutat m'ha rebut amb els braços oberts, tot just porto una setmana i ja m'hi sento com a casa -obviant el handicap de viure a 1h del centre... però això s'arregla el 24, que em trasllado al que serà el meu nou pis!-.

Com us va a la resta? Que estem una mica aturats tots plegats?

... o enfeinats?

DES DE BUENOS AIRES!

Hola gent!! com va tot¿?¿ doncs res... ja fa un parell de dies que estic a Buenos Aires! jeje i de moment tot el que puc dir és que és moooolt gran! i que ara em començo a situar... buscant pis, fent papers de la uni i immigració, etc, etc... això de sortir d'europa és un pal pel tema papers!! jejeje xo wenu.. a part d'això tot molt bé!! ara estic vivint a casa el Dani Crespo que el tio esta aquí de vacances! (vaya vidorra dani!! jeje).

He tingut un petit problema amb la càmera de fotos... aixi que de moment no en puc penjar cap (la bateria no es carrega.. i o em compro una altra bateria o miro si amb un altre carregador funciona.. jeje xo ja ho solucionaré!!). Quan estigui tot arreglat ja aniré penjant fotos per aquí i al meu altre blog (http://10460km.blogspot.com) i també aniré actualitzant les aventures que m'esperen per aquest país caòtic!

De moment això... volia innaugurar la meva aportació al blog i poc més! ja aniré explicant els pròxims dies!!

Una abraçada mooolt gran a totes i tots els que esteu repartits pel món i als que quedeu per bcn tb!!!

Ale, petoooons!
Lau

Ja sóc a Mèxic!

Aquesta ciutat és impressionant! De moment he voltat per les colònies de la Roma, Coyoacan, el Centro i la Condesa. Aquest últim és el "barri" més europeu, on estaria bé anar-hi a viure... ja es veurà!

us deixo algunes fotos de la ciutat, de la Biblioteca Vasconcelos i de la zona universitària... és FUÀ! patrimoni cultural de la humanitat diria, espectacular, els edificis, els espais verds, l'estadi... tot!

Fa mooolt bon temps, temperatura ideal, es veu que tot l'any serà així, ole!

El Jorge, l'ex estudiant de Mèxic de l'ETSAB, ens va portar a una cantina Mexicana, amb bailoteo de Salsa inclòs! jo em quedo aquí...fijo...

m'encanta saber com un va tot, ànims i a disfrutar! (d'aquí 6 dies començo la uni!)

Volando voy!

Per fi tinc dates de l'intensiu d'italià i calendari acadèmic! No m'ho esperava tant d'hora, és genial! en resum: ja tinc vol pel 27 de setembre (yujuuuu, passaré la merche a barna!), començo l'intensiu el 28 de setembre, les classes el 12 d'octubre (aleee!), tinc vacances del 7 al 15 de novembre (a saber per què), classes al gener, exàmens al febrer, i com a màxim dues setmanetes de "vacances" abans dels exàmens... pfff.

a São Paulo hi plou...

Bones gentussa!

Per fi rula això del bloc! Sempre que hi ha força ambient i mola... si és que realment ens trobaran a faltar a l'ETSAB...

El meu destí també va passar a l'altre banda de l'atlàntic! Entre turbulències i escales a diversos aeroports i un bon sac d'hores de viatge, vaig arriba a la metropoli de ni més ni menys uns 20 milions d'habitants... un moment: catalunya en té uns 7? si si...20 milions!

Però resulta que jo m'esperava anar amb biquini tot l'any i res, vaig arribar aquí i sembla que vaig portar el mal temps... diluviava! Ara ja s'ha parat bastant però el sol encara no ha tret el cap. Malgrat tot he pogut instalar-me en una casa molt mona del barri de Perdizes, amb 10 artistes més. I avui hem fet dia de papeleo... i hem visitat la USP!

MEUDEUS! Això és una universitat com deumana! aquí no hi ha ni porta d'entrada ni de sortida, és un edifici completament obert. I no fa fred? Òbviament, però és igual! Son un parell de mesos a l'any, només... això sí, les vistes són una mica millors que les de la narco:

Jo pensava, però, que no hi hauria un lloc com la narco, i resulta que sí! Si és que en el fons los coses no són tant diferents...

Espero que disfruteu molt tant els que esteu repartits pel món com els "los que se quedan!".
Fins ben aviat!

yudí
São Paulo

PD: jajaja els brasileiros som els dos empanats de turno! jo no he posat fotos del google i em temo que l'iñi tampoc... la pròxima vindrà, Annaaaau!

Aupa Rio!

Ya fa 3 dies ke hem arribat a la ciutat dels cariocas (ke per cert, ke rapit ha pasat!).

Por ahora estamos alucinando kon todo, kon la komida (todo bonito barato!), los buses (diría ke hay un kampeonato de rallies no oficial), los cariocas, la ciudad kon sus kontrastes entre barrio y barrio...

Pero por ahora solo tengo buenas palabras para la ciudad. Escepto por la humedad (95%, ke no deja secarse la ropa) y el kabron del vendedor del mercado, el de la foto, ke nos timó. 8 euros por un melon y un mango, kuando un plato kombinado al mediodía nos costo 4!

La casa donde estamos esta en un barrio antiguo ke por su cercania del centro y el super tranvia se esta poniendo en moda. Vivimos en una casa colonial antigua donde hay una pizzeria-libreria, donde hacen musika en directo todos los dias, y donde se realizan klases de kapoeira y de circo.

Eso es todo por ahora, seguiré informandoos de las novedades y suerte a todos los ke andais por ahí perdidos por el mundo!

Um abraço forte a todos!

IRIA -> MADRID

jo tb m'en vaig fora de l'EtsaB... però no massa... 

cap a Madrid! o com diuen alguns... a aprendre a xerrar foraster!

m'encanta aquesta idea del bloc en comú entre tots els que mos n'anam fora, aixi que me sumo a la proposta! Ja vos contaré que se cuece por la espanya profunda... atxis!

De moment supòs que estic com tots, cercant pis, contactes i mirant assignatures... es lo que hay!

BON ESTIU a tots i a totes, esper que estigueu a sa platja, prenent es solet, ben morenets i morenetes i banyant-vos molt! que mos ho mereixem!!!

aiiii dolça mar salada!!! com t'enyoraré... 

mos veim al setembre!

Lisboa i el bucolisme

Tothom parla de la llum blanca de Lisboa. De la decadència de Lisboa. Del bacallà i els vins de Lisboa (i Portugalismes diversos). De moment tot el que sé està en una llibreteta (http://ameixaalfacinha.blogspot.com/) i en quatre comentaris atrapats al vol d'aquells qui han viscut experiències lisboetes i les han volgudes compartir.

I comença un compte enrere vertiginosament ràpid... 17!

LX022 CANCELLED

Barcelona-Nova York....30 hores! No està mal!! Després de pujar a l'avió a Ginebra i estar 2 hores esperant per enlairar-nos ens diuen que hi ha problemes tècnics i que ens esperem a l'aeroport...
Passen 6 hores més i ens diuen que ens paguen un hotel allà al costat i que pillem les maletes i fem cua per buscar un vol per l'endemà....

Total, que l'únic que em va convèncer va ser un vol a les 7:45 cap a Londres amb una hora d'escala i que arribava a NY a la 1 del migdia...
Allà vaig esperar al Kepa i vam anar a buscar a la Liana!

La tarda va ser tranquileta per NY, passejant una mica per Manhattan, menjant pizza i escoltant una mica de música en directe! (una tia espectacular, còpia moderada de l'Amy Whitehouse, darrere d'una guitarra moolt xaxi)

I avui encetem el primer dia amb cara i ulls per NY! i enceto el blog també! quin honor!
D'ara en endavant ja em treballaré més els posts amb fotos i tal, uyuru!
muua

Andiamo a PALERMO!

Aquí ho tenim, Palermo, Mediterraneamente! Mar, esglèsies barroques, fenicis, grecs i mil cultures més...

ja tinc ganes que sigui finals de setembre!

Per Començar! BUCAREST

Per començar proposo que cadascú ens mostri el lloc on marxa...jo he posat Bucuresti al google i la que més m'ha agradat ha estat aquesta...

amb tots vosaltres...BUCAREST

_________________________________________________

_________________________________________________