Personatges de Lisboa (1)

Personalment, trobo interessant parlar dels personatges d'aquesta ciutat. Especialment perquè no paro de viure situacions extranyes amb persones fantasmes. Com a preàmbul, cal dir que hi ha molts tullits aquí a la ciutat, i molts d'aquests formen part de l'escenari nocturn dels carrers de la ciutat. Sempre te'ls trobes, sempre són els mateixos, sempre amb el mateix estat de degradació.
Però no és d'aquests dels que parlaré. L'altre dia estavem assegudes amb la Mireia a fora d'un bar, i ella se'n va adonar que hi havia uns nois que portaven estona mirant-nos i comentant. De cop van acostar-se (merda, va dir ella), i es van posar a xerrar d'una manera molt torpe. "Estavem aqui mirant-vos, i hem dit potser podriem parlar amb elles, i mira, finalment ens hem decidit a dir-vos hola i presentar-nos", deien. Un seguit de preguntes bàsiques, com un qüestionari que serveix per veure si t'interessa o no la persona que estàs coneixent. Que d'on ets, què fas, què estudies... "Allà on estudiem ens fan rapar el cap", deien, com amb un aire de misteri. "I què estudieu?". No és ben bé una facultat, deien, no ens agrada massa dir-ho. Allò que penses mal vas, noi. "Som de les forces aèrees". Abans de poder dir res van assenyalar-lps els seus colegues, i després la Mire es va inventar una història per sortir d'allí que no sabria massa com va anar.
Però allà no es va acabar. Vam començar a caminar fugint, ens vam aturar a un altre bar i va venir un noi a parlar amb nosaltres. Portava un collaret molt brillant que distreia l'atenció (però brillant de fira), i va començar a explicar la seva vida i origens. Pare Kenià havia crescut a Lyon i ara vivia a Cambrils. "Sisi, eu falo perfectament o catalão, sisi claro, porque vivo en Catalunha, no!", anava dient, i mentre parlava no parava d'acariciar-se pit i ventre. Una trucada falsa per sortir d'allí, i aquí s'acaba la nit dels personatges.
Fent una cervesa ahir em vaig trobar el mateix home kenià explicant exactament la mateixa història a unes noies que tenien accent de Múrcia. Também falava muito bem o espanhol, no!