Home, sweet home

Lisboa és més del que m'havia imaginat. A part que la ciutat m'encanta perquè m'hi puc perdre moltíssim -carrerons i raconets per recórrer, escales que van a qui sap on...- però quan vull trobar-me només he d'anar cap avall, té una llum molt especial de dia i una màgia increible de nit. La ciutat m'ha rebut amb els braços oberts, tot just porto una setmana i ja m'hi sento com a casa -obviant el handicap de viure a 1h del centre... però això s'arregla el 24, que em trasllado al que serà el meu nou pis!-.

Com us va a la resta? Que estem una mica aturats tots plegats?

... o enfeinats?