Una de les coses que més em sorprèn de Palermo és justament certa falta de personatges en la societat juvenil general. A veure, no és que no hi hagi personatges (que evidentment sí que hi ha, i tela...), el que passa és que a part dels PERSONATGES tothom és excessivament normal. M'explico: les "tribus urbanes" són pràcticament inexistents. Tot el jovent és de texans i samarreta. Quasi no es veuen hipiosos, ni gòtics, ni emos, ni rockers, ni poperos... i si es veuen sempre és d'una manera molt discreta: es reconeix una gòtica per anar amb un poc més d'ombra d'ulls que les demés, i que els texans i la samarreta són negres. L'únic que destaca són els prototips italians: tant nois com noies amb samarreta i texans d'una talla menys que els correspon, ulleres de sol d'aquestes ben grosses, elles amb tacons vertiginosos, ells amb cadenes d'or, i una actitud generalitzada de "mira que guay que soy".
Vaig estar parlant del tema amb una noia siciliana, i em va explicar que la gent aquí jutja molt, i la gent es vesteix discretament perquè no en parlin a les esquenes. Després descobreixes que una és una hippie de la hòstia, que l'altre només escolta heavy i té l'habitació plena de pòsters de metallica... de cara enfora són una cosa, per dins una altra. També em va dir que la gent del mateix estil té algun lloc de reunió. Als rockeros els trobaràs a tal local, als pijos a tal altre... i totes les rastes i els perroflautes de la ciutat són a ballarò, de nit, justament al costadet de ca meva i on m'agrada més anar. Allà et pots trobar personatges a punys plens, però d'aquests ja en parlaré al pròxim capítol...
p.d. aquí ha començat l'hivern d'un dia per l'altre...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada