El retorn de Palermo

Mentre escrivia un nou post al meu blog m'ha vingut això. Per què no sé si sóc l'única que em sento així, però com més s'apropa la data, la sensació inicial de desesperació, de "noooooo...", de "no estic preparada" es va convertint, poc a poc, en ganes de tornar, de retrovar, de redescobrir, de compartir...

Així que... per què no fem un joc? Escriure les primeres coses que us vénen al cap que voleu fer/retrovar/veure en tornar. Jo ja les he escrit al meu blog, però les repeteixo!

- El tè i la shisha de La Clandestina.
- Perdre'm pel Gòtic.
- Santa Maria del Mar.
- Les birra-paquis tirats per terra a la Rambla del Raval.
- El sushi al costat de casa me avia (aquí els japonesos són un luxe!).
- Els amics!

"Lo prometido es deuda!!"

holaaaaaaaaaaaaa

ja tinc la cámera arreglada! o sigui, que per fi puc adjuntar la nota que em va fer arribar la Nadine des de Palermo via un semi-desconegut!!

forta la història...

Aprofitant que em digno a escriure... jeje us deixo un llibre, una recomanació! Patas Arriba d'Eduardo Galeano!

molt ben documentat i bastant il·lustratiu!

I una sorpresa que em vaig trobar!!! La Mafalda vestida de Pumas! l'equip de la UNAM!! genial, no? jeje

petonsssssssss

"Pega sua lasca SABONETE"

Què fer-ne de les maquetes d'urbanisme que fem amb sabó...i es torna enganxifós, i en sobra, i es desfà...i és un merder!?

A la FAU tenim la solució....al lavabo!

petons!

judit

Ostres, les casualitats no paren!

Arnau, que el coneixes, a aquest? ;D
Ha estat aquí a Palermo, visitant a la Ilda, una col·lega meva! Crec que en breu va ella cap allà...

Hi ha casualitats que són massa... (II)

Ja vaig dir quan us vaig explicar la casualitat del grafo a bucarest-roux-peppe que hi havia una segona graaaan casualitat... no l'he pogut explicar fins ara perquè a la casualitat hi està implicada una lectora d'aquest blog, i no podia revelar certs secrets!

Una nit, ja fa més d'un parell de mesos, prenent una birra a Ballarò (com quasi totes les nits) vaig conèixer als amics d'una col·lega italiana. Un d'ells italià, l'altre... accent llatí dubtós. Li vaig preguntar d'on era i em va respondre que de Mèxic. Us escric més o menys com va anar la conversa, perquè sinó estaré tota l'estona dient "i vaig dir", "i em va respondre"... eccola qua:

- De Méjico? Mira qué casualidad, tengo una amiga estudiando allí!

- A si? Y dónde estudia?

- Pues en DF, arquitectura.

- Fíjate, yo estudio también arquitectura! En qué universidad?

- No sé... Dime nombres!

- La UNAM?

- Sí, esa!

- Es donde estudio yo!

- Anda! Tal vez la conoces y todo, se llama Mar, Mar Miralles.

- Mmmm... No será una bajita con el pelo rizado?

- Sísí, ella! Qué fuerte!

- Pues no la conozco personalmente, pero hemos coincidido en alguna fiesta...

Resulta que el noi en qüestió (de qui no recordo el nom :S) estava de visita, i al cap d'un parell de setmanes tornava cap a Mèxic. Corrents vaig anar a buscar un tovalló i un boli, i li vaig escriure una noteta per la Marmi, fent-li prometre que li donaria en quant la veiés. Ja ho donava per perdut, després de mesos sense saber-ne res, però fa un parell de dies la Marmi em va dir que l'havia rebut!
Encara estic esperant la foto de la Marmi amb la noteta...

Pd: Marmi, espero la teva versió dels fets com a comentari o nou post!!

neeeeeeeeeuuuuuuuuuuuuuuu!!!!!!!!!!!!!!!!

doncs si! està nevant a barcelona al març! i tot i el refredat q porto no he pogut evitar baixar al carrer a fer 4 fotos per ensenyar-vos l'espectacle.

Prohibit passar desapercebut...

El que té estar d'erasmus a una ciutat petita (véase el primer paràgraf d'aquest post del meu blog) és que al final ens coneixem tots, almenys de vista. I els erasmus cantem. En el sentit que tothom sap qui som, vamos. I sembla ser que quan una és la única erasmus catalana entre més d'un centenar d'espanyols, i a sobre quan li pregunten "ma tu sei spagnola?" respon "no, sono catalana", canta encara més. Digo yo. Perquè si no no m'explico el que m'ha passat avui a la biblio: un noi ha passat pel meu costat i, sense ni parar-se, ma deixat una nota sobre la taula. No l'he vist bé, però juraria que no el conec. I jo que penso "calla, ja has lligat" (aclariment: la biblioteca regional és un dels llocs de ligoteo per excelència, aquí a Palermo...). Obro la nota i em trobo això:

Us imaginareu amb qui cara m'he quedat... Em giro, busco el xicot en qüestió, però desaparegut. M'he quedat amb l'intriga...

Hi ha casualitats que són massa...

Recordeu aquesta foto que ens va ensenyar l'Arnau?

En aquest post d'octubre

Doncs resulta que el retratat és un col·lega meu de Palermo!! És el Peppe!

I si no us ho creieu:

La foto de l'Arnau està tallada, aquesta és la completa (robada al Giuseppe, Peppe, Pepito!).

Ho he descobert avui, que ens hem afegit al facebook, i ho tenia com a imatge de perfil. I dic "mira, quina casualitat!", li he preguntat si sabia qui era i m'ha dit que él mismo! jojojo. Va estar l'any passat d'erasmus a Bucarest i un col·lega seu va fer una plantilla amb la seva cara...

Val a dir que a la realitat no s'hi assembla gens, s'hi assembla més el Roux, al grafo!

Ja va la segona grandíssima increïble casualitat que em passa en pocs dies... la primera l'explicaré en breu!

Au, petunarrus!

Analisi bucarest

Hola nois, que mort que esta aixo!
 Pensava que entraria i trobaria mil coses noves, però encara esta el cafe amb llet a dalt de tot...
Be us proposo de veure un anàlisi bastant senzill que vem fer de bucarest jo i el belga, per una assignatura de paissatge.

Us poso la portada aqui i la resta ho mireu al meu blog ok? aixi no omplo això d'imatges.

Apa guapos, fins aviat! Mirare d'escriure mes! Dijous ve el jaumeeeee!ja us explicarem...