SORPRESA!

BONES GENT!

Per fi he trobat un momentet per escriure... encara que siguin només 4 linies!

Doncs bé, de fet escric per dir 2 sorpresetes....

Ja estava mig aburrida de la grraaaan urbe i vaig decidir-me anar a un ELEA "Encuentro Latinoamericano de Estudiantes de Arquitectura". Es feia a San Juan, un lloc literalment al mig del desert, a l'Argentina. I tant per tant, ja que havia d'agafar un vol... a qui visitar? LAU!

La primera:

Aquí ens teniu al barri de San Telmo,...el que més em va sorpendre de Buenos Aires era com n'era d'europea la ciutat. I és que marca mooolta diferència amb Sao Paulo! Aqui estem a la plaça Dorrego, que podria ser una plaça a Gràcia perfectament, oi Lau? Només que a Gràcia no hi ha parelles ballant tango... Ai, ara que veig les fotos trobo molt a faltar aquests espais una mica aïllats del caos de la ciutat i el transit,...n'hauré de buscar a Brasil!

I aquí ens teniu amb en Dani i la Carol, dos colegues que estudien arquitectura i vivim junts a Sao Paulo. En Lau ens va portar de veritat al millor restauran de Buenos Aires, el "Desnivel". Una espècie de bareto d'aquests de tota la vida amb un menjar...deu meu! quin menjar!

Ara només puc dir una cosa... aviat em tornaràs a tenir per aquí Lau! :)

La segona sorpreseta vindrà aviat ;)

Judit

Canviant de tema...ahir (24oct) va ser el cumple de la Marmiiii!!!!!!!!

MOLTES FELICITATS AMOREEEEEEE!!!!!!

i per últim...

Per cert, aquest senyor q sembla un gusiluz vermell és el rector...

Bé, de moment tinc això! però prometo aconseguir els vídeos q es van fer!

Molts petons!

DESPIPORRE

Bé, diria que això podria formar part d'un "personatges de bcn 2", tranquil·lament. Però crec que mereix un tema a part. De moment no tinc fotos ni vídeos, però existeixen documents gràfics que ho demostren (els aportaré quan els aconsegueixi). De fet, no sé com definir-ho tot plegat, potser em quedo amb la frase de l'Íñigo: "a esto sólo le falta una cabra para ser una peli de kusturica"
I és q vam assistir a la inauguració de la nova biblioteca...el cas és q, després del concertillu de la coral, ens van oferir una copeta de cava a tots i un grup de xaranga. L'error va ser no donar-nos res de menjar i no limitar les copes. Amb lo qual, a les 8 del vespre anàvem tots i totes (i tb incloc a certs profes i gent de direcció vària) amb una castanya monumental. El panorama va ser, per ordre cronològic en funció de les copes de cava: despiporre general més o menys controlat amb coros i dances incloses, balls cada cop més estrambòtics, el director agafant a na Maria de mallorca i ballant en plan pasodoble, despiporre descontrolat, conga amb direcció al capdavant, més cava a terra q a les copes, el rector de la UPC, animat per certs estudiants (els noms dels quals no farem públics) ballant en plan subidon al mig de la pista (al costat de la peixera) amb els braços ben amunt (tipus jota i/o muñeira), i no era l'únic, balls tipus country (girant i agafant-nos pels braços), "abandono" de les copes i directament de l'ampolla, tu! despiporre descontrolat màxim fins q els pobres músics van parar.
Jo no recordo q això hagués passat abans a l'escola, corregiu-me si m'ekivoko...i la veritat és q crec q ens feia falta per destensionar-nos tots plegats. En realitat va ser increïble, amb tocs surrealistes a dojo. L'únic problema serà veure'ns les cares altre cop el dilluns.

Personatges de Buenos Aires (1)

Bé, en primer lloc... em sap greu no haver participat massa en el blog!! (a veure si a partir d'ara m'hi poso més!!).

Gran tema el dels "personatges"!!! Aquí, i segons el que dius, Nadine, a diferencia de Palermo hi han totes les tribus urbanes que et puguis imaginar (encara que una mica més discretes que a Berlin...)

A buenos aires, més que l'estetica de les persones el que destaca és la necessitat que tenen per expresar verbalment tot el que se'ls passa pel cap! és impressionant, ningú es calla res i no tenen cap mena de vergonya per fer el numeret al mig del carrer. Per exemple, l'altre dia, la meva companya de pis (la Marina) va decidir sortir a corre al vespre pels parcs de Palermo. Bé, al cap de 15 minuts tornava a estar a casa! quan va passar corrents pel davant d'una parada de "colectivos" els comentaris van ser: linda! que hermosa sos!! la concha de mi madre, sos relinda! que fachera!... i wenu... al final, aquests comentaris aprens a ignorar-los. Al passar pel davant d'una altra parada de colectivos... els 50 homes que estaven fent cua (esperant el bus) van decidir que el millor que podien fer era aplaudir-la! total.. que la marina va passar corrents i es va trobar amb 50 pavos que l'aplaudien i l'animaven (amb els mateixos comentaris que en l'anterior parada...) i clar, tot el carrer (que no és petit) mirant-la! pobreta... va tornar a casa morta de vergonya!! jejeje

Per altra banda, l'altre tipus de personatge comú a Buenos Aires és la gent que demana diners, menjar... i la veritat és que alguns quasi son intimidants: lo normal és que a casa truquin 2 o 3 cops cada dia al timbre demanant que els baixis algo de menjar, i bueno... una colega un dia va baixar i va tenir la mala sort (no és el que passa normalment) que el que estava a la porta portava una pistola, i al final, en comptes de menjar li va haver de donar la tele, l'ordinador, etc, etc...

Bueno... si fem un segon capítol de personatges ja explicaré més coses divertides que passen amb la gent de Buenos Aires (que n'hi han unes quantes més! jeje)

Una abraçada mooolt gran a totes i a tots! i molts petons des de Buenos Aires (on per cert, la gent no balla tango pel carrer com intenten fer creure totes les postals!!)

Personatges de Berlín (1)

Val. Aquí, amb aquest tema sí que em toqueu de ple. No és per dir que Berlin és una ciutat amb força personatges, sinó que fins i tot diria que és la ciutat ideal per tot personatge. Fins ara he vist gent amb unes pintes increïbles. Gent amb vinils al cap (sencers) enganxats a la gorra, gent tatuada en pilotes pel carrer (a l'estiu, no ara, que estem a 6 grauots de merda), gent amb 27'25 piercings a la cara i robes sumament estrafalàries (o no ajustades al rollo piercings, diguem; fins n'he vist una amb corbata i traje); això sí. Té la gràcia que als mercats de segona mà, els Flohmarkts, et proporcionen de tot el que necessitis. Fins venen roba a quilos. El quilo a 14 € diuen. I fins i tot, clar, ho regateges, perquè la roba que pilles està feta un lastre. Imagineu que l'Àngel que vau abandonar -o que us va abandonar, o mig mig- a Berlin té dues samarretes no negres! Vermelles! ARG! El món està canviant! Això sí. Em guanyen infinit, en pintes. Ahir en vaig veure un parell amb crestes d'un pam ben gros de color lila i vestits en algun punt entre punk, pop i -atenció- despedida de solter (sense que ho fos). Nah. Tota la ciutat és genial. La gent va com li rota. I es nota! :P fins aviat preciositats!

Personatges de Palermo (1)

Una de les coses que més em sorprèn de Palermo és justament certa falta de personatges en la societat juvenil general. A veure, no és que no hi hagi personatges (que evidentment sí que hi ha, i tela...), el que passa és que a part dels PERSONATGES tothom és excessivament normal. M'explico: les "tribus urbanes" són pràcticament inexistents. Tot el jovent és de texans i samarreta. Quasi no es veuen hipiosos, ni gòtics, ni emos, ni rockers, ni poperos... i si es veuen sempre és d'una manera molt discreta: es reconeix una gòtica per anar amb un poc més d'ombra d'ulls que les demés, i que els texans i la samarreta són negres. L'únic que destaca són els prototips italians: tant nois com noies amb samarreta i texans d'una talla menys que els correspon, ulleres de sol d'aquestes ben grosses, elles amb tacons vertiginosos, ells amb cadenes d'or, i una actitud generalitzada de "mira que guay que soy".

Vaig estar parlant del tema amb una noia siciliana, i em va explicar que la gent aquí jutja molt, i la gent es vesteix discretament perquè no en parlin a les esquenes. Després descobreixes que una és una hippie de la hòstia, que l'altre només escolta heavy i té l'habitació plena de pòsters de metallica... de cara enfora són una cosa, per dins una altra. També em va dir que la gent del mateix estil té algun lloc de reunió. Als rockeros els trobaràs a tal local, als pijos a tal altre... i totes les rastes i els perroflautes de la ciutat són a ballarò, de nit, justament al costadet de ca meva i on m'agrada més anar. Allà et pots trobar personatges a punys plens, però d'aquests ja en parlaré al pròxim capítol...

p.d. aquí ha començat l'hivern d'un dia per l'altre...

Personatges de Lisboa (1)

Personalment, trobo interessant parlar dels personatges d'aquesta ciutat. Especialment perquè no paro de viure situacions extranyes amb persones fantasmes. Com a preàmbul, cal dir que hi ha molts tullits aquí a la ciutat, i molts d'aquests formen part de l'escenari nocturn dels carrers de la ciutat. Sempre te'ls trobes, sempre són els mateixos, sempre amb el mateix estat de degradació.
Però no és d'aquests dels que parlaré. L'altre dia estavem assegudes amb la Mireia a fora d'un bar, i ella se'n va adonar que hi havia uns nois que portaven estona mirant-nos i comentant. De cop van acostar-se (merda, va dir ella), i es van posar a xerrar d'una manera molt torpe. "Estavem aqui mirant-vos, i hem dit potser podriem parlar amb elles, i mira, finalment ens hem decidit a dir-vos hola i presentar-nos", deien. Un seguit de preguntes bàsiques, com un qüestionari que serveix per veure si t'interessa o no la persona que estàs coneixent. Que d'on ets, què fas, què estudies... "Allà on estudiem ens fan rapar el cap", deien, com amb un aire de misteri. "I què estudieu?". No és ben bé una facultat, deien, no ens agrada massa dir-ho. Allò que penses mal vas, noi. "Som de les forces aèrees". Abans de poder dir res van assenyalar-lps els seus colegues, i després la Mire es va inventar una història per sortir d'allí que no sabria massa com va anar.
Però allà no es va acabar. Vam començar a caminar fugint, ens vam aturar a un altre bar i va venir un noi a parlar amb nosaltres. Portava un collaret molt brillant que distreia l'atenció (però brillant de fira), i va començar a explicar la seva vida i origens. Pare Kenià havia crescut a Lyon i ara vivia a Cambrils. "Sisi, eu falo perfectament o catalão, sisi claro, porque vivo en Catalunha, no!", anava dient, i mentre parlava no parava d'acariciar-se pit i ventre. Una trucada falsa per sortir d'allí, i aquí s'acaba la nit dels personatges.
Fent una cervesa ahir em vaig trobar el mateix home kenià explicant exactament la mateixa història a unes noies que tenien accent de Múrcia. Também falava muito bem o espanhol, no!

PERSONATGES DE BARCELONA (1a part)

Hola macos!
Si alguna cosa té barcelona és q entre tanta gent sempre trobes algun personatge...doncs bé, obro tema pq ens expliqueu quina mena de persons us trobeu per les vostres ciutats.
Ahir, la Liana i jo vam anar a fer una birreta i vam conéixer el pitjor cantautor del món. Va seure amb nosaltres i ens va dedicar unes quantes improvitzacions amb frases de l'ordre: "tu llevas una palestina y tu vas de rojo", "a ti te llamo linda y a ti guapa"...
Ens va explicar q anava a un concert de manu chao a nou barris i necessitava 6 eurus per l'entrada. Li vaig oferir un piti, pq diners como q no, i el va rebutjar. Al cap de 2 minuts s'ho va repensar i llavors no em va donar la gana d donar-li, per desagraït, amb lo qual ens va estar cantant "dame un cigarrito" durant una hora mentres la lili i jo l'anàvem ajudant a fer rima.
Quan aquest bon home va decidir marxar, van aparéixer dos persons més. Eren 2 killus encamisats, el primer va arribar corrents i es va fotre una òstia monumental davant dels nostres nassos. Va quedar estirat a terra mentre el seu amic se'ns acostava a demanar l'hora. De fet, ens va dir "perdona", acte seguit va fer una pausa per anunciar que necessitava tirar-se un pet, es va allunyar 2 metros i el va deixar anar. Es va tornar a acostar i va seguir la frase "teneis hora?"
En fi, entretingut tot plegat. Petits entreactes d'espontanis...

El millor plànol d'urba....

Perdoneu que monopolitzi amb tanta imatge, però es que l'he trobat molt interessant. Em mola com amb la neu s'expliquen els diferents teixits de la ciutat.

M'he trobat això a Bucarest...

A qui us recorda??? no em digueu que no...

Crònica en 1000x1000

Info a navegantes!

Visto que m'emociono i em poso a escriure cada dia em trasllado al meu blog (especificat a la columna de la dreta).

Faré resumillos, prometo!

Fotos