El retorn de Palermo

Mentre escrivia un nou post al meu blog m'ha vingut això. Per què no sé si sóc l'única que em sento així, però com més s'apropa la data, la sensació inicial de desesperació, de "noooooo...", de "no estic preparada" es va convertint, poc a poc, en ganes de tornar, de retrovar, de redescobrir, de compartir...

Així que... per què no fem un joc? Escriure les primeres coses que us vénen al cap que voleu fer/retrovar/veure en tornar. Jo ja les he escrit al meu blog, però les repeteixo!

- El tè i la shisha de La Clandestina.
- Perdre'm pel Gòtic.
- Santa Maria del Mar.
- Les birra-paquis tirats per terra a la Rambla del Raval.
- El sushi al costat de casa me avia (aquí els japonesos són un luxe!).
- Els amics!

Ostres, les casualitats no paren!

Arnau, que el coneixes, a aquest? ;D
Ha estat aquí a Palermo, visitant a la Ilda, una col·lega meva! Crec que en breu va ella cap allà...

Hi ha casualitats que són massa... (II)

Ja vaig dir quan us vaig explicar la casualitat del grafo a bucarest-roux-peppe que hi havia una segona graaaan casualitat... no l'he pogut explicar fins ara perquè a la casualitat hi està implicada una lectora d'aquest blog, i no podia revelar certs secrets!

Una nit, ja fa més d'un parell de mesos, prenent una birra a Ballarò (com quasi totes les nits) vaig conèixer als amics d'una col·lega italiana. Un d'ells italià, l'altre... accent llatí dubtós. Li vaig preguntar d'on era i em va respondre que de Mèxic. Us escric més o menys com va anar la conversa, perquè sinó estaré tota l'estona dient "i vaig dir", "i em va respondre"... eccola qua:

- De Méjico? Mira qué casualidad, tengo una amiga estudiando allí!

- A si? Y dónde estudia?

- Pues en DF, arquitectura.

- Fíjate, yo estudio también arquitectura! En qué universidad?

- No sé... Dime nombres!

- La UNAM?

- Sí, esa!

- Es donde estudio yo!

- Anda! Tal vez la conoces y todo, se llama Mar, Mar Miralles.

- Mmmm... No será una bajita con el pelo rizado?

- Sísí, ella! Qué fuerte!

- Pues no la conozco personalmente, pero hemos coincidido en alguna fiesta...

Resulta que el noi en qüestió (de qui no recordo el nom :S) estava de visita, i al cap d'un parell de setmanes tornava cap a Mèxic. Corrents vaig anar a buscar un tovalló i un boli, i li vaig escriure una noteta per la Marmi, fent-li prometre que li donaria en quant la veiés. Ja ho donava per perdut, després de mesos sense saber-ne res, però fa un parell de dies la Marmi em va dir que l'havia rebut!
Encara estic esperant la foto de la Marmi amb la noteta...

Pd: Marmi, espero la teva versió dels fets com a comentari o nou post!!

Prohibit passar desapercebut...

El que té estar d'erasmus a una ciutat petita (véase el primer paràgraf d'aquest post del meu blog) és que al final ens coneixem tots, almenys de vista. I els erasmus cantem. En el sentit que tothom sap qui som, vamos. I sembla ser que quan una és la única erasmus catalana entre més d'un centenar d'espanyols, i a sobre quan li pregunten "ma tu sei spagnola?" respon "no, sono catalana", canta encara més. Digo yo. Perquè si no no m'explico el que m'ha passat avui a la biblio: un noi ha passat pel meu costat i, sense ni parar-se, ma deixat una nota sobre la taula. No l'he vist bé, però juraria que no el conec. I jo que penso "calla, ja has lligat" (aclariment: la biblioteca regional és un dels llocs de ligoteo per excelència, aquí a Palermo...). Obro la nota i em trobo això:

Us imaginareu amb qui cara m'he quedat... Em giro, busco el xicot en qüestió, però desaparegut. M'he quedat amb l'intriga...

Hi ha casualitats que són massa...

Recordeu aquesta foto que ens va ensenyar l'Arnau?

En aquest post d'octubre

Doncs resulta que el retratat és un col·lega meu de Palermo!! És el Peppe!

I si no us ho creieu:

La foto de l'Arnau està tallada, aquesta és la completa (robada al Giuseppe, Peppe, Pepito!).

Ho he descobert avui, que ens hem afegit al facebook, i ho tenia com a imatge de perfil. I dic "mira, quina casualitat!", li he preguntat si sabia qui era i m'ha dit que él mismo! jojojo. Va estar l'any passat d'erasmus a Bucarest i un col·lega seu va fer una plantilla amb la seva cara...

Val a dir que a la realitat no s'hi assembla gens, s'hi assembla més el Roux, al grafo!

Ja va la segona grandíssima increïble casualitat que em passa en pocs dies... la primera l'explicaré en breu!

Au, petunarrus!

Falsos amics a la italiana!

Bruto _ lleig. I hi tinc un bon problema, perquè tinc certa mania a dir "és brutaaal!", jejeje.

Salire _ pujar. Ben extrany quan et diuen "saliamo al quarto piano?" (al quart pis, on tenim classe), o "un giorno deviamo salire al monte pellegrino!" (la nostra collserola).

I la sexualment divertida és que mentre nosaltres "echamos un polvo", aquí s'"escopa", s'escombra!

I m'encantaria fer-vos un llarg repertori de gestos, que aquí es pot parlar sense paraules, però és difícil explicar-los i crec que això ja ho notareu quan ens veiem per nadal o quan s'escaigui...

La meva paraula preferida en italià i sicilià (1)

Vinga, obro un tema de curiositats lingüístiques i similars!

per començar aclarir que el sicilià, tot i que legalment es consideri un dialecte, és un idioma amb inclús una gramàtica diferent de l'italià. I que té tants dialectes com pobles a Sicilia! És una llengua de carrer, que no s'ensenya a l'escola, i que en general es considera "barriobajera", tot i que tothom el parli. Personalment no entenc una merda, quan el sento... però m'he proposat aprendre'l! En un mes començo!

I ale, algunes propostes per compartir:

- Primera paraula que s'apren en arribar a Palermo: Minchia! [mínkia], que es podria traduir com l'expresió "merda!" tot i que en realitat vol dir polla en sicilià. Aquí ho fan tot amb la minchia, igual que els de Vic ho carden tot...

- La meva paraula preferida en italià: Schifo [skífo], fàstic, bàsicament per la sonoritat, però també per com s'utilitza! Moltíssim, allargant mooolt i tancant la o: che schifoooooooo! fa schifooooo! fai schifoooo! (fas fàstic) jajajja, és genial!

- La meva paraula preferida en sicilià: Amunì! Que ve a ser el "andiamo!" italià, però en aquest cas no és un verb, sinó més ve un "som-hi!". Sona com l'amumí dels crios! jejeje.

- La paraula que falta: Ressaca. Tot i que no us ho creieu, no existeix! Simplement et fa mal el cap, o et trobes malament...

Bé, és el que se m'acudeix de moment, si se us ocorren més ja anirem completant!

Personatges de Palermo (1)

Una de les coses que més em sorprèn de Palermo és justament certa falta de personatges en la societat juvenil general. A veure, no és que no hi hagi personatges (que evidentment sí que hi ha, i tela...), el que passa és que a part dels PERSONATGES tothom és excessivament normal. M'explico: les "tribus urbanes" són pràcticament inexistents. Tot el jovent és de texans i samarreta. Quasi no es veuen hipiosos, ni gòtics, ni emos, ni rockers, ni poperos... i si es veuen sempre és d'una manera molt discreta: es reconeix una gòtica per anar amb un poc més d'ombra d'ulls que les demés, i que els texans i la samarreta són negres. L'únic que destaca són els prototips italians: tant nois com noies amb samarreta i texans d'una talla menys que els correspon, ulleres de sol d'aquestes ben grosses, elles amb tacons vertiginosos, ells amb cadenes d'or, i una actitud generalitzada de "mira que guay que soy".

Vaig estar parlant del tema amb una noia siciliana, i em va explicar que la gent aquí jutja molt, i la gent es vesteix discretament perquè no en parlin a les esquenes. Després descobreixes que una és una hippie de la hòstia, que l'altre només escolta heavy i té l'habitació plena de pòsters de metallica... de cara enfora són una cosa, per dins una altra. També em va dir que la gent del mateix estil té algun lloc de reunió. Als rockeros els trobaràs a tal local, als pijos a tal altre... i totes les rastes i els perroflautes de la ciutat són a ballarò, de nit, justament al costadet de ca meva i on m'agrada més anar. Allà et pots trobar personatges a punys plens, però d'aquests ja en parlaré al pròxim capítol...

p.d. aquí ha començat l'hivern d'un dia per l'altre...

Info a navegantes!

Visto que m'emociono i em poso a escriure cada dia em trasllado al meu blog (especificat a la columna de la dreta).

Faré resumillos, prometo!

Fotos

Mosquits al centre neuràlgic espanyol

Ostres, no sé com començar a explicar tot lo d'avui, ha sigut un dia bastant llarg!

Per començar notícies i curiositats:

1. Els mosquits se m'estan menjant, fa bastanta calor i a sobre és humida.

2. Més de la meitat dels erasmus que som aquí són espanyols (segons els rumors un 80%).

3. Ja tinc mòbil italià, així que no cal que m'intenteu trucar al de sempre, es troba desconnectat o fora de cobertura fins que torni. Aclariment:

amb la quantitat de gent que coneixes en un dia és impensable no fer-se la targeta de mòbil el primer de tot, i a més m'haig de posar a buscar pis. Lo bo: 200min/setmana per 2€/setm i 4000sms/mes per 1€, només entre números de wind (la movistar d'aquí), però que és la companyia que tenim tots...

El curs d'italià resulta ser un poc frustrant, perquè tenim polacs, holandesos i turcs a classe que no s'enteren de res (sobretot els turcs, que quasi semblen una mica curtets), i fan que anem a una velocitat vergonyosa... estem tots els espanyols amb cara de moc esperant a que la profe els expliqui tot 5 cops. Però bue, seran dues setmanes super intensives (cada dia de 9 a 13h) per posar una base i després demanar alguns crèdits.

Aquesta tarda hem quedat alguns erasmus d'arquitectura (tots espanyols, evidently) amb un noi d'aquí que ens ha ajudat una mica amb les assig

natures i eso, i m'he endut la segona decepció: només hi ha 3 assignatures de restauro! resulta que aquest any s'han carregat el segon cicle de restauro, amb lo qual alguns ens hem quedat... bueno, sense restauro. Lo chulo és que una d'elles és taller de restauro i ve a ser tant bèstia com projectes: et donen un edifici, has d'estudiar-ne les patologies i fer una proposta de restauració. Pinta altament bé! En breu anirem a veure a la nostra coordinadora a veure què fem... tot i que de moment encara no han sortit els horaris (dues setmanes abans de començar classes!!), així que no tenim molt clar què fer.

Vistes des del terrat de l'Ale, l'Edu i la Marta (estudiants d'arqui que m'han acollit aquesta nit).

Arribar i moldre!

Ja hi sóc, ja hi sóc! oooo que fuerteee!
Bue, siguem una mica objectius, narració dels fets:
Com a persona coherent que sóc (jujuju), i com avui volava a les 7am, per tant estar a l'aeroport a les 5:30 (aaaagh!), ahir va tocar fundir la mercè. No sé molt bé com vaig acabar a la plaça del macba amb tot d'italians... primera festa erasmus abans de marxar! I bue, bus nit, apurat perquè vaig perdre'l (i dormint una mica), arribar a l'aeroport i no vaig tenir temps més que de facturar la maleta i arribar a l'embarque. L'avió ha resultat estar ple d'erasmus, que demà comencem el curs d'italià i sembla ser que som uns quants els que apurem. M'he ajuntat amb una noia de belles arts i dos de dret que van a Messina (a l'altra punta de l'illa), i hem tirat cap a Palermo amb el tren. Primeres impresions des del tren: una costa preciosa, muntanyes escarpades i molta vivenda social en plan postguerra.A Palermo m'ha recollit l'Ale, erasmus d'arquitectura de Canaries, i hem tirat cap al seu pis, on em quedo aquesta nit. Ells també estaven de ressaca, així que ens hem tirat el dia dormint i ara hem sortit a fer una birreta portàtils inclosos, i som a un cafè internet on només hi ha erasmus espanyols! Sembla ser que aquí som majoria...I Palermo... entre el mar i les muntanyes! i wow, el centre és una passada! És com una ciutat àrab, plena de merda, amb un trànsit caòtic, els edificis que es cauen a trossos, però d'estil renaixentista i plena d'esglèsies. Els carrerons del centre són genials: balcons que han caigut i han posat una barana enganxada a la finestra deixant les restes del balconet, façanes completament podrides (sisi, podrides) amb plantes sortint de les esquerdes... espero trobar un pis per aquí, i no pels carrers centrals (on està la majoria de la gent), que són també en plan vivenda social, però amb pisos gegants, habitacions immenses i moltíssima llum.

Demà presentació del curs d'italià i primers tràmits: dir hola a la oficina erasmus, comprar una targeta de mòvil i començar a buscar pis!

Bona niiit!

Volando voy!

Per fi tinc dates de l'intensiu d'italià i calendari acadèmic! No m'ho esperava tant d'hora, és genial! en resum: ja tinc vol pel 27 de setembre (yujuuuu, passaré la merche a barna!), començo l'intensiu el 28 de setembre, les classes el 12 d'octubre (aleee!), tinc vacances del 7 al 15 de novembre (a saber per què), classes al gener, exàmens al febrer, i com a màxim dues setmanetes de "vacances" abans dels exàmens... pfff.

Andiamo a PALERMO!

Aquí ho tenim, Palermo, Mediterraneamente! Mar, esglèsies barroques, fenicis, grecs i mil cultures més...

ja tinc ganes que sigui finals de setembre!