El retorn de Palermo

Mentre escrivia un nou post al meu blog m'ha vingut això. Per què no sé si sóc l'única que em sento així, però com més s'apropa la data, la sensació inicial de desesperació, de "noooooo...", de "no estic preparada" es va convertint, poc a poc, en ganes de tornar, de retrovar, de redescobrir, de compartir...

Així que... per què no fem un joc? Escriure les primeres coses que us vénen al cap que voleu fer/retrovar/veure en tornar. Jo ja les he escrit al meu blog, però les repeteixo!

- El tè i la shisha de La Clandestina.
- Perdre'm pel Gòtic.
- Santa Maria del Mar.
- Les birra-paquis tirats per terra a la Rambla del Raval.
- El sushi al costat de casa me avia (aquí els japonesos són un luxe!).
- Els amics!

"Lo prometido es deuda!!"

holaaaaaaaaaaaaa

ja tinc la cámera arreglada! o sigui, que per fi puc adjuntar la nota que em va fer arribar la Nadine des de Palermo via un semi-desconegut!!

forta la història...

Aprofitant que em digno a escriure... jeje us deixo un llibre, una recomanació! Patas Arriba d'Eduardo Galeano!

molt ben documentat i bastant il·lustratiu!

I una sorpresa que em vaig trobar!!! La Mafalda vestida de Pumas! l'equip de la UNAM!! genial, no? jeje

petonsssssssss

"Pega sua lasca SABONETE"

Què fer-ne de les maquetes d'urbanisme que fem amb sabó...i es torna enganxifós, i en sobra, i es desfà...i és un merder!?

A la FAU tenim la solució....al lavabo!

petons!

judit

Ostres, les casualitats no paren!

Arnau, que el coneixes, a aquest? ;D
Ha estat aquí a Palermo, visitant a la Ilda, una col·lega meva! Crec que en breu va ella cap allà...

Hi ha casualitats que són massa... (II)

Ja vaig dir quan us vaig explicar la casualitat del grafo a bucarest-roux-peppe que hi havia una segona graaaan casualitat... no l'he pogut explicar fins ara perquè a la casualitat hi està implicada una lectora d'aquest blog, i no podia revelar certs secrets!

Una nit, ja fa més d'un parell de mesos, prenent una birra a Ballarò (com quasi totes les nits) vaig conèixer als amics d'una col·lega italiana. Un d'ells italià, l'altre... accent llatí dubtós. Li vaig preguntar d'on era i em va respondre que de Mèxic. Us escric més o menys com va anar la conversa, perquè sinó estaré tota l'estona dient "i vaig dir", "i em va respondre"... eccola qua:

- De Méjico? Mira qué casualidad, tengo una amiga estudiando allí!

- A si? Y dónde estudia?

- Pues en DF, arquitectura.

- Fíjate, yo estudio también arquitectura! En qué universidad?

- No sé... Dime nombres!

- La UNAM?

- Sí, esa!

- Es donde estudio yo!

- Anda! Tal vez la conoces y todo, se llama Mar, Mar Miralles.

- Mmmm... No será una bajita con el pelo rizado?

- Sísí, ella! Qué fuerte!

- Pues no la conozco personalmente, pero hemos coincidido en alguna fiesta...

Resulta que el noi en qüestió (de qui no recordo el nom :S) estava de visita, i al cap d'un parell de setmanes tornava cap a Mèxic. Corrents vaig anar a buscar un tovalló i un boli, i li vaig escriure una noteta per la Marmi, fent-li prometre que li donaria en quant la veiés. Ja ho donava per perdut, després de mesos sense saber-ne res, però fa un parell de dies la Marmi em va dir que l'havia rebut!
Encara estic esperant la foto de la Marmi amb la noteta...

Pd: Marmi, espero la teva versió dels fets com a comentari o nou post!!

neeeeeeeeeuuuuuuuuuuuuuuu!!!!!!!!!!!!!!!!

doncs si! està nevant a barcelona al març! i tot i el refredat q porto no he pogut evitar baixar al carrer a fer 4 fotos per ensenyar-vos l'espectacle.

Prohibit passar desapercebut...

El que té estar d'erasmus a una ciutat petita (véase el primer paràgraf d'aquest post del meu blog) és que al final ens coneixem tots, almenys de vista. I els erasmus cantem. En el sentit que tothom sap qui som, vamos. I sembla ser que quan una és la única erasmus catalana entre més d'un centenar d'espanyols, i a sobre quan li pregunten "ma tu sei spagnola?" respon "no, sono catalana", canta encara més. Digo yo. Perquè si no no m'explico el que m'ha passat avui a la biblio: un noi ha passat pel meu costat i, sense ni parar-se, ma deixat una nota sobre la taula. No l'he vist bé, però juraria que no el conec. I jo que penso "calla, ja has lligat" (aclariment: la biblioteca regional és un dels llocs de ligoteo per excelència, aquí a Palermo...). Obro la nota i em trobo això:

Us imaginareu amb qui cara m'he quedat... Em giro, busco el xicot en qüestió, però desaparegut. M'he quedat amb l'intriga...

Hi ha casualitats que són massa...

Recordeu aquesta foto que ens va ensenyar l'Arnau?

En aquest post d'octubre

Doncs resulta que el retratat és un col·lega meu de Palermo!! És el Peppe!

I si no us ho creieu:

La foto de l'Arnau està tallada, aquesta és la completa (robada al Giuseppe, Peppe, Pepito!).

Ho he descobert avui, que ens hem afegit al facebook, i ho tenia com a imatge de perfil. I dic "mira, quina casualitat!", li he preguntat si sabia qui era i m'ha dit que él mismo! jojojo. Va estar l'any passat d'erasmus a Bucarest i un col·lega seu va fer una plantilla amb la seva cara...

Val a dir que a la realitat no s'hi assembla gens, s'hi assembla més el Roux, al grafo!

Ja va la segona grandíssima increïble casualitat que em passa en pocs dies... la primera l'explicaré en breu!

Au, petunarrus!

Analisi bucarest

Hola nois, que mort que esta aixo!
 Pensava que entraria i trobaria mil coses noves, però encara esta el cafe amb llet a dalt de tot...
Be us proposo de veure un anàlisi bastant senzill que vem fer de bucarest jo i el belga, per una assignatura de paissatge.

Us poso la portada aqui i la resta ho mireu al meu blog ok? aixi no omplo això d'imatges.

Apa guapos, fins aviat! Mirare d'escriure mes! Dijous ve el jaumeeeee!ja us explicarem...

Se que no em tocaria a mi pero...

...he pensat que ho havieu de veure...

mes info a:

http://www.tv3.cat/videos/1813859/Llet-i-cafe-al-pavello-Mies-van-der-Rohe

aviat mirare d'escriure una miqueta mes, que porto unes setmanes una mica boges i ara toca currar.

Patades i abreçons.

fugaç

acabo d'anar a buscar llenya il·luminant el camí fins els corrals amb el portàtil...que n'és de complex el món!

què feu?

més trobades emocionants!

Bé, ja veieu que tot i estar ben seperats...dios los crea y ellos se juntan! o sigui que amb l'Andrea i l'Iñigo vam aprofitar per anar a San Juan, Argentia, a l'ELEA (encontro latinoamericano de estudiantes de arqutiectura).

Hauriem d'importar-ho cap a catalunya...bàsicament és un rave durant 7 dies en un camping perdut al mig del desert, on fan festa tot el dia!!! i nosaltres que ens pensavem que anavem a fer un workshop...que innocents!

Aquí estem fent un "merequeté", ball brasileny... no pregunteu... :)



Aqui estem passejant per la ciutat de San Juan...

I aqui a una excursioneta al valle de la Luna!

Molts petons a tots!

fum fum fum

Com ja he anat comentant amb alguns de vosaltres, hem pensat fer un dinar de nadal de sobres nadalenques. Bé, potser és massa aviat per començar a preparar-ho, però tenint en compte que esteu lluny, s'ha de preparar amb la calma. El primer de tot és veure qui pot venir, en principi el dinar és el dia 28 de desembre, bàsicament pq la nadine torna el dia 27 i el lau marxa el 29...
I els q no torneu a bcn per nadal, no us preocupeu, tindrem portàtils presidint la taula i dinarem via skype.
Tb he pensat en fer un amic invisible internacional, o algo així, però ja em direu què us sembla!

Doncs això, ja anireu dient el què!
Una abraçada!

Falsos amics a la italiana!

Bruto _ lleig. I hi tinc un bon problema, perquè tinc certa mania a dir "és brutaaal!", jejeje.

Salire _ pujar. Ben extrany quan et diuen "saliamo al quarto piano?" (al quart pis, on tenim classe), o "un giorno deviamo salire al monte pellegrino!" (la nostra collserola).

I la sexualment divertida és que mentre nosaltres "echamos un polvo", aquí s'"escopa", s'escombra!

I m'encantaria fer-vos un llarg repertori de gestos, que aquí es pot parlar sense paraules, però és difícil explicar-los i crec que això ja ho notareu quan ens veiem per nadal o quan s'escaigui...

RAGONAN 1

Com ja tos he dito alguna vegada, a la ribagorça ragonam, mos cridam per teléfono i mo n'anam quan marxam. Tot i que jo prefereixo l'imperatiu anemone!

Als porcs els hi diem xinons, als gossos, cotxos, a les ovelles, huellas, a la guineu, rabosa i a les cabres, crabes. Quan anem a dormir, mos atxitam. I si estàs exagerant et contestem mai tanto! Si no n'hi ha gens, no n'hi ha got, si vols un troç de carn, demana una pisca! i si no t'agrada gaire, no t'agrada brenca.

Les claus, són cllaus, el blanc, és bllanco, els plats, són pllats i així amb qualsevol consonant més "l". Si alguna cosa t'agrada de debò, te fa molto goi. Els porcs senglars furuguen i els gats són furros si no es deixen agafar. Si algú és lleig, és fiero. I si sembla espavilat, és un artxinviu.

Me pareix que con ixó ja tos podet fer una idea de com ragonam, però un atro dia tos faré un diccionario més arquitectónico.

I per acabar, una foto de la iaia més mona del món, a la qual serieu incapaços d'entendre quan parla...

Falsos amics

El portuguès, com altres llengues romàniques, té moltes paraules que són iguals, s'escriuen iguals i es pronuncien iguals que el català/castellà, però tenen diferents significat. El que vindrien a ser els falsos amics...
Aquí van les que més divertòries trobo i alguns anècdotes que se'n deriven.

Espantoso meravellós___com que aquí no doblen res, un dia estava mirant la tele, una sèrie en anglès amb llegendes en portuguès, i cada vegada que deien wonderful, o amazing, pensava en com subtitulen de malament aquests portuguesos!
Salsa julivert
Azar mala sort
Polvo pop___la feina que va donar explicar el sentit figurat de polvo...
Esquisito raro, lleig___un altre descobriment per les sèries americanes...

De moment no se m'acut una paraula preferida, a part del olha que fan servir cada cop que comencen a parlar, com un oye! però que vol dir mira...!

La meva paraula preferida en italià i sicilià (1)

Vinga, obro un tema de curiositats lingüístiques i similars!

per començar aclarir que el sicilià, tot i que legalment es consideri un dialecte, és un idioma amb inclús una gramàtica diferent de l'italià. I que té tants dialectes com pobles a Sicilia! És una llengua de carrer, que no s'ensenya a l'escola, i que en general es considera "barriobajera", tot i que tothom el parli. Personalment no entenc una merda, quan el sento... però m'he proposat aprendre'l! En un mes començo!

I ale, algunes propostes per compartir:

- Primera paraula que s'apren en arribar a Palermo: Minchia! [mínkia], que es podria traduir com l'expresió "merda!" tot i que en realitat vol dir polla en sicilià. Aquí ho fan tot amb la minchia, igual que els de Vic ho carden tot...

- La meva paraula preferida en italià: Schifo [skífo], fàstic, bàsicament per la sonoritat, però també per com s'utilitza! Moltíssim, allargant mooolt i tancant la o: che schifoooooooo! fa schifooooo! fai schifoooo! (fas fàstic) jajajja, és genial!

- La meva paraula preferida en sicilià: Amunì! Que ve a ser el "andiamo!" italià, però en aquest cas no és un verb, sinó més ve un "som-hi!". Sona com l'amumí dels crios! jejeje.

- La paraula que falta: Ressaca. Tot i que no us ho creieu, no existeix! Simplement et fa mal el cap, o et trobes malament...

Bé, és el que se m'acudeix de moment, si se us ocorren més ja anirem completant!

FELICITATS CLAUDINA!!!

Doncs això! Fa 2 dies va ser el cumple de la Clàudia! Feliciteu-la!!!

SORPRESA!

BONES GENT!

Per fi he trobat un momentet per escriure... encara que siguin només 4 linies!

Doncs bé, de fet escric per dir 2 sorpresetes....

Ja estava mig aburrida de la grraaaan urbe i vaig decidir-me anar a un ELEA "Encuentro Latinoamericano de Estudiantes de Arquitectura". Es feia a San Juan, un lloc literalment al mig del desert, a l'Argentina. I tant per tant, ja que havia d'agafar un vol... a qui visitar? LAU!

La primera:

Aquí ens teniu al barri de San Telmo,...el que més em va sorpendre de Buenos Aires era com n'era d'europea la ciutat. I és que marca mooolta diferència amb Sao Paulo! Aqui estem a la plaça Dorrego, que podria ser una plaça a Gràcia perfectament, oi Lau? Només que a Gràcia no hi ha parelles ballant tango... Ai, ara que veig les fotos trobo molt a faltar aquests espais una mica aïllats del caos de la ciutat i el transit,...n'hauré de buscar a Brasil!

I aquí ens teniu amb en Dani i la Carol, dos colegues que estudien arquitectura i vivim junts a Sao Paulo. En Lau ens va portar de veritat al millor restauran de Buenos Aires, el "Desnivel". Una espècie de bareto d'aquests de tota la vida amb un menjar...deu meu! quin menjar!

Ara només puc dir una cosa... aviat em tornaràs a tenir per aquí Lau! :)

La segona sorpreseta vindrà aviat ;)

Judit

Canviant de tema...ahir (24oct) va ser el cumple de la Marmiiii!!!!!!!!

MOLTES FELICITATS AMOREEEEEEE!!!!!!