Hi ha casualitats que són massa... (II)

Ja vaig dir quan us vaig explicar la casualitat del grafo a bucarest-roux-peppe que hi havia una segona graaaan casualitat... no l'he pogut explicar fins ara perquè a la casualitat hi està implicada una lectora d'aquest blog, i no podia revelar certs secrets!

Una nit, ja fa més d'un parell de mesos, prenent una birra a Ballarò (com quasi totes les nits) vaig conèixer als amics d'una col·lega italiana. Un d'ells italià, l'altre... accent llatí dubtós. Li vaig preguntar d'on era i em va respondre que de Mèxic. Us escric més o menys com va anar la conversa, perquè sinó estaré tota l'estona dient "i vaig dir", "i em va respondre"... eccola qua:

- De Méjico? Mira qué casualidad, tengo una amiga estudiando allí!

- A si? Y dónde estudia?

- Pues en DF, arquitectura.

- Fíjate, yo estudio también arquitectura! En qué universidad?

- No sé... Dime nombres!

- La UNAM?

- Sí, esa!

- Es donde estudio yo!

- Anda! Tal vez la conoces y todo, se llama Mar, Mar Miralles.

- Mmmm... No será una bajita con el pelo rizado?

- Sísí, ella! Qué fuerte!

- Pues no la conozco personalmente, pero hemos coincidido en alguna fiesta...

Resulta que el noi en qüestió (de qui no recordo el nom :S) estava de visita, i al cap d'un parell de setmanes tornava cap a Mèxic. Corrents vaig anar a buscar un tovalló i un boli, i li vaig escriure una noteta per la Marmi, fent-li prometre que li donaria en quant la veiés. Ja ho donava per perdut, després de mesos sense saber-ne res, però fa un parell de dies la Marmi em va dir que l'havia rebut!
Encara estic esperant la foto de la Marmi amb la noteta...

Pd: Marmi, espero la teva versió dels fets com a comentari o nou post!!