El que té estar d'erasmus a una ciutat petita (véase el primer paràgraf d'
aquest post del meu blog) és que al final ens coneixem tots, almenys de vista. I els erasmus cantem. En el sentit que tothom sap qui som, vamos. I sembla ser que quan una és la única erasmus catalana entre més d'un centenar d'espanyols, i a sobre quan li pregunten "ma tu sei spagnola?" respon "no, sono catalana", canta encara més. Digo yo. Perquè si no no m'explico el que m'ha passat avui a la biblio: un noi ha passat pel meu costat i, sense ni parar-se, ma deixat una nota sobre la taula. No l'he vist bé, però juraria que no el conec. I jo que penso "calla, ja has lligat" (aclariment: la biblioteca regional és un dels llocs de ligoteo per excelència, aquí a Palermo...). Obro la nota i em trobo això:
Us imaginareu amb qui cara m'he quedat... Em giro, busco el xicot en qüestió, però desaparegut. M'he quedat amb l'intriga...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada